Amics de l´estilogràfica

Quienes somos

Amics de l´estilogràfica

Somos un grupo que ama a las estilográficas y en general a todos los instrumentos inventados para escribir. Nos reunimos para apreciar nuestros hallazgos, valorar nuestras adquisiciones y conocer mejor este mundo. Sin mas pretensiones que la de pasar un buen rato entre compañeros de afición "

PELIKAN GRAPHOS I ALTRES ESTILÒGRAFS

 


PELIKAN GRAPHOS I ALTRES ESTILÒGRAFS

Xavier Muñoz Torrent

Vaig adquirir després d’un rebuig en subhasta per internet, per una increíble oferta de 5€, un estoig de Pelikan Graphos, sense saber veritablement què estava comprant, més enllà d’estar davant d’una relíquia de la indústria estilogràfica. Aquest preu estava notablement rebaixat, car inicialment es demanava 15€ d’inici en aquella subhasta, que certament també era un regal. El venedor fou l’empresa Sara Antic, de Barcelona, que opera prop dels Encants moderns (antiga Fira de Bellcaire). L’agent que ens va atendre, un noi molt atent d’origen marroquí, confessà que no eren especialistes en material d’oficina i que havien acceptat l’oferta, per tal com tenien molt interès en desempallegar-se de lots sobre els quals no hi entenien massa, i l’estilografia és tot un món. Estem parlant, per tant, d’una compra excel·lent, tenint en compte que la ploma és perfectament practicable.


La casa Pelikan AG (Hannover, Alemanya, amb orígens de 1832, fabricants de plomes estilogràfiques des de 1929) va treure  el 1934 un primigeni estilògraf pensat per al dibuix tècnic (en alemany tuschefüllhalter o drawing pen en anglès), que denominà “Graphos”. Consistia en una ploma el canó de la qual es podia omplir amb tinta. Això és una ploma de fluix molt més regular que un tiralínies de l’època (de fet, era un tiralínies amb plomí intercanviable i amb càrrega de tinta incorporada). La punta acabava en un tub metàl·lic d’acer, denominat ejector, al que es podia acoblar una varietat de plomins també d’acer (60) per a dissenyar en amples diferents, que es classificaren segons el gruix i calibre, pensats cadascun per a descriure traços específics, en funció de les necessitats de delinear o de retolar en tinta. La ploma s’alimentava de tinta per mitjà d’un comptagotes a través de l’orifici de l’ejector. Per a aquesta alimentació, la casa Pelikan també fabricà un carregador de tinta específic que facilitava l’ompliment per goteig.










El cos principal (tap i barril) dels primers Pelikan Graphos (els fabricats del 1934 al 1958) estava fet de cautxú dur o ebonita, per més tard substituir-se per plàstic i, finalment, en plàstic i metall (1959-1969). 

Model: PELIKAN GRAPHOS

Període de producció: 1934-1969

Plomins: Acer 

Pes: 8,79 gr

Longitud total: 10,95 cm 

Longitud del barril: 10,16 cm

Longitud del tap: 3 cm

Diametre: 1 cm

Capacitat màx. de càrrega de tinta: 1,6 ml (Indian ink)

Els models Graphos van ser també adoptats el 1956 per Rotring (l’antiga Riepe Werke Tintenkuli Handels GmbH), amb una versió certament millorada, degut a la relació empresarial entre ambdues marques (Pelikan durant un temps va participar del capital de Rotring i aquella se’n beneficià de les patents de la primera, i l’altra, a la vegada, de les innovacions de la segona). Aquesta relació és la que va permetre evolucionar Rotring cap els rapidògrafs coneguts senzillament pel nom de la famosa marca.

Amb posterioritat Pelikan va produir una versió millorada, la denominada G1, seguint amb el mateix sistema de plomins variats; que després (1961-1982) evolucionà ja cap a la sèrie G2 que substituïa els plomins intercanviables per puntes fixes, que es milloren a partir de 1969, amb el model Pelikan Technos, aquest seguint la imatge dels estilògrafs Rotring, emprant ja cartutxos reemplaçables de tinta de 0,8 ml. Més modernament, la marca introduí la sèrie E-Technik, les càrregues de la qual són amb dipòsits re-emplenables per a 0,5 ml de tinta.

El model que ara disposem a casa és la versió inicial, molt probablement –segons indicà el venedor- d’inicis dels anys 1940; així doncs, amb la ploma de cos d’ebonita, presentada dins un estoig de pell, a l’interior folrat amb vellut blau, allotjant 12 (+1) plomins intercanviables.



La pregunta a continuació era necessària: quin era l’origen d’aquell lot? El venedor no em va saber respondre amb exactitud. La seva empresa normalment treu el material de venda del buidatge de pisos i aquell estoig de Pelikan Graphos havia d’haver sortit d’una d’aquelles operacions. Vaig imaginar que el seu propietari havia de ser una persona lligada al gremi del dibuix lineal i, molt probablement, si es tractava d’un pis noble el buidat, havia de ser d’un arquitecte, d’un aparellador o d’un enginyer, car el material, que aleshores havia de ser car, està en força ben cuidat, malgrat té evidents traces d’haver estat utilitzat repetidament. 

Quan parlava amb el venedor, a la ment em venien els records de les classes de dibuix tècnic a La Salle Gràcia i del difícil que se’m donava la tasca de passar els dibuixos a tinta, i de la ràbia que em feia quan provocava una taca no desitjada i havia de tornar a començar el treball, o intentar esborrar-la, o optar per la solució del “punto gordo” que consistia en fer més gruixides les línies dissimunant al màxim l’error. Però el meu temps no era el d’aquells Graphos ni tan sols els dels tiralínies, sinó els dels moderns Rotrings dels anys 1980, aquells plomins sobre boquilles negres de 0,2, 0,4 i 0,8 de gruix que s’acoblaven a un barril igualment negre, així com al compàs al qual també s’ajustava amb una peça especial (encara els guardo). Amb tot, el pare, havent estat alumne avantatjat d’Escola d’Arts Aplicades, n’era un vituós del tiralínies i sempre em donava un cop de mà per millorar els deures de classe. I és ara que me n’adono que entre el tiralínies del pare i el meus Rotrings hi havia hagut l’aparició d’aquella altra rara tecnologia que tant va facilitar la feina dels delineants d’una época.


En arribar a casa, vaig anar a cercar els meus Rotrings, que encara conservo, malgrat estan ben secs, àdhuc l’envàs de tinta de la mateixa marca,... res que no pugui solucionar un bon bany amb Fairy. De la mateixa manera, vaig recuperar algun joc de tiralínies i compasos emprats els anys 1940-1970 pel meu pare i pel meu germà gran. Es feia plausible ara comparar les tecnologies en el pas del temps i en l’alternança que van tenir a les mans dels millors professionals del dibuix tècnic. No endevades la demanda en aquest segment de la indústria estilogràfica, a banda de la reconversió de la delineació a base dels programaris de dibuix assistit per ordinador (tipus AutoCad), feu entrar en el mercat altres productors d’estilògrafs, tan importants en el sector del dibuix tècnic com Faber Castell, Staedtler, Polygraph o Reform o, més modernament els d’estilògrafs d’un sol ús com els presentats per fabricants com Mecanorma, Pigma Micron, Snowmann, Uniball o, fins i tot, la prestigiosa Pilot, ja molt emparentats amb els retoladors de punta fina, que, en tot cas, utilitzen per al dibuix generacions posteriors a la meva.

Amb tot, entre disquisicions i converses d’amics de les rampoines, qui també en sortí guanyant fou la meva filla Sara, a la que el sagaç venedor, pel sol fet de dir-se com l’empresa, la va recompensar, a més, amb una antiga nina Nancy articulada. Així doncs, la Sara i el pare vam sortir d’aquell magatzem més feliços que un gínjol!

PS: Per a més informació sobre els estilògrafs Pelikan Graphos, podeu recórrer a Vegeu https://www.pelikan-collectibles.com/en/Pelikan/Models/Drawing-pen/index.html 

+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++


PELIKAN GRAPHOS Y OTROS ESTILÓGRAFOS

Xavier Muñoz Torrent


Adquirí después de un rechazo en subasta por internet, por una increíble oferta de 5€, un estuche de Pelikan Graphos, sin saber a ciencia cierta que estaba comprando, más allá de estar ante un reliquia de la industria estilográfica. Este precio estaba notablemente rebajado, pues inicialmente se pedía 15€ de inicio de la subasta. El vendedor era la empresa Sara Antic, de Barcelona, que opera cerca de Els Encants (antigua feria de Bellcaire). El agente que nos atendió, un joven muy atento de origen marroquí, confesó que no eran especialistas en material de oficina y que habían aceptado la oferta ya que tenían muy interés en deshacerse de lotes sobre los cuales no entendían demasiado, y la estilografía es todo un mundo. Estamos hablando, por tanto, de una compra excelente, teniendo en cuenta que la pluma es perfectamente practicable.

La casa Pelikan AG (Hannover, Alemania, con orígenes de 1832, fabricantes de plumas estilográficas desde 1929) sacó en 1934 un primigenio estilógrafo pensado para el dibujo técnico (en alemán tuschefüllhalter o drawing pen en inglés), que denominó “Graphos”. Consistia en una pluma cuyo barril se podía llenar con tinta. Esto es, una pluma de flujo mucho más regular que un tiralíneas de la época (de hecho, era un tiralíneas con plumín intercambiable y con carga de tinta incorporada). La punta acababa en un tubo metálico de acero, denominado ejector, al que se podía acoplar una diversidad de plumines también de acero (60 tipos) para diseñar en grosores diferentes, que se clasificaron según la anchura y el calibre, pensados cada uno de ellos para describir trazos específicos, en función de las necesidades de delinear o de rotular en tinta. La pluma se alimentaba de tinta por medio de un cuentagotas a través del orificio del ejector. Para esa alimentación, la casa Pelikan también fabricó un cargador de tinta especial que facilitaba el llenado por goteo.

El cuerpo principal (tapón y barril) de los primeros Pelikan Graphos (los fabricados del 1934 al 1958) estaba hecho de caucho duro o ebonita, para más tarde substituirse por plástico y, finalmente, de plástico y metal (1959-1969). 


Modelo: PELIKAN GRAPHOS

Período de producción: 1934-1969

Plumines: Acero 

Peso: 8,79 gr

Longitud total: 10,95 cm 

Longitud del barril: 10,16 cm

Longitud del tapón: 3 cm

Diámetro: 1 cm

Capacidad màx. de carga de tinta: 1,6 ml (Indian ink)


Los modelos Graphos fueron también adoptados en 1956 por Rotring (la antigua Riepe Werke Tintenkuli Handels GmbH), con una versión ciertamente mejorada, debido a la relación empresarial entre ambas marcas (Pelikan durante un tiempo participó del capital de Rotring y aquélla se benefició de las patentes de la primera, y la otra, a su vez, de las innovaciones de la segunda). Esta relación es la que permitió evolucionar a Rotring hacia los rapìdógrafos conocidos simplemente per el nombre de la famosa marca.

Con posterioridad, Pelikan produjo una versión mejorada, la denominada G1, siguiendo con el mismo sistema de plumines variados; que después (1961-1982) evolucionó ya hacia la serie G2 que substituía los plumines intercambiables por puntas fijas, que se mejorarían a partir de 1969, con el modelo Pelikan Technos, éste siguiendo la imagen de los estilógrafos  Rotring, utilizando ya cartuchos de tinta reemplazables de 0,8 ml. Más modernamente, la marca introdujo la serie E-Technik, cuya carga es con depósitos rellenables de 0,5 ml de tinta.

El modelo que ahora disponemos en casa es la versión inicial, muy probablemente -según indicó el vendedor- de inicios de los años 1940; así pues, con la pluma de cuerpo de ebonita, presentada dentro de un estuche de piel, con el interior forrado con terciopelo azul, que alberga 12 (+1) plumines intercambiables. 

Acto seguido, una pregunta sería pertinente: ¿cuál era el origen de aquel lote? El vendedor no me supo responder con exactitud. Su empresa normalmente sacaba el material de venta del vaciado de pisos y aquel estuche de Pelikan Graphos debía haber salido de una de aquellas operaciones. Imaginé que su propietario anterior debía ser una persona ligada al gremio del dibujo lineal y, muy probablemente, si se trataba el vaciado de un piso noble del Ensanche, había de ser de un arquitecto, de un aparejador o de un ingeniero, ya que el material, que en aquel tiempo debía ser caro, está bastante bien cuidado, a pesar de tener evidentes trazas de haber sido utilizado repetidamente.

Cuando hablaba con el vendedor, a mi mente me venían los recuerdos de las clases de dibujo técnico en La Salle Gràcia y de lo difícil que se me daba la tarea de pasar los dibujos a tinta, y de la rabia que sentía cuando provocaba una mancha no deseada y tenía que volver a comenzar el trabajo, o intentar borrarla, o optar por la solución del “punto gordo” que consistía en hacer más gruesas las líneas disimulando al máximo el error. Pero mi tiempo no fue el de aquellos Graphos, ni tampoco els de los tiralíneas, sino el de los modernos Rotrings de los años 1980, con aquellos plumines de 0,2, 0,4 i 0,8 de grosor en boquilla negra que se acoplaban a un barril cilíndrico del mismo color, así como al compàs al que también se ajustaban con una pieza especial (aún los guardo). Con todo, mi padre, habiendo sido alumno aventajado de Escuela de Artes Aplicadas, era un virtuoso del tiralíneas y siempre me echaba una mano para mejorar los deberes de clase. Y es ahora que me doy cuenta que entre el tiralíneas de mi padre y mis Rotrings había existido aquella rara tecnología que tanto facilitó la labor de los delineantes de una época. 


Al llegar a casa, fui directamente a encontrar mis Rotrings, que todavía conservo, a pesar que están muy secos, incluso el envase de tinta de la misma marca,... nada que no pueda solucionar un buen baño con Fairy. De la misma manera, recuperé algún juego de tiralíneas y compases empleados en los años 1940-1950 por mi padre y mi hermano mayor. Se hacía necesario comparar ahora las tecnologías en el paso del tiempo y en la alternancia que tuvieron en las manos de los mejores profesionales del dibujo técnico. No por acaso la demanda en este segmento de la industria estilográfica, más allá de la reconversión de la delineación a base de los programarios de dibujo asistido por ordenador (tipo AutoCad), hizo entrar en el mercado a otros productores de estilógrafos, tan importantes en el sector del dibujo técnico como Faber Castell, Staedtler, Polygraph o Reform o, más modernamente de los estilógrafos de un solo uso como los presentados por fabricantes como Mecanorma, Pigma Micron, Snowmann, Uniball o, incluso, la prestigiosa Pilot, ya muy emparentados con los rotuladores de punta fina, que, en todo caso, utilizan para el dibujo generaciones posteriores a la mía. 

Con todo, entre disquisiciones y conversaciones de amigos de las antiguallas, quien también saló ganando fue mi hija Sara, a la cual el sagaz vendedor, por el solo hecho de llamarse como su empresa, la recompensó, además, con una antigua muñeca Nancy articulada. Así pues, Sara y el padre de ésta salimos de aquel almacén más felices que unas pascuas!

PS: Para más información sobre los estilógrafos Pelikan Graphos, ver https://www.pelikan-collectibles.com/en/Pelikan/Models/Drawing-pen/index.html 











 


No hay comentarios:

Publicar un comentario